És El Cortesano un espectacle musical i teatral que recrea l’entorn cortesà d’una ciutat caracteritzada per la riquesa cultural i artística així com pels seus vincles amb les principals ciutats europees durant el Renaixement i la influència sobre ella de la Itàlia humanista. A través d’un text elaborat a partir de les referències literàries de la València del segle XVI, en forma de comèdia de madrigals (o de villancets), el públic té l’oportunitat de submergir-se en els detalls d’un segle d’intensa efervescència artística i en la qual la noció de la diversitat va servir d’aglutinant per a la concreció d’una idea transnacional del continent europeu, donant a conéixer el suggeridor món urbà d’una ciutat cosmopolita i de desenvolupament d’un fructífer intercanvi cultural, que quedà condensat al voltant de la seua cort renaixentista, alegre i conreada, preludi i postludi del qual també va ser la revolta de les Germanies. És aquesta una comèdia cortesana d’etiqueta i cortesia, aventures galants i duels, plaers discrets i festes artístiques, representada de la mà de personatges il·lustres que, transversalment situen aquest espectacle únic, en el qual la música és l’eix canalitzador.

Molts autors han volgut veure certs precedents de l’òpera en algunes de les representacions de l’Antiguitat com són per exemple les tragèdies gregues d’Eurípides o Sòfocles, on alguns cors i parlaments lírics eren cantats. Però no serà fins a finals del segle XVI i principis del segle XVII quan puguem parlar amb propietat d’òpera, un nou gènere que té uns precedents molt concrets en les dècades anteriors i dels quals, aquesta és una evolució i síntesi. Hi trobarem els primers precedents operístics als intermezzos, peces renaixentistes que es desenvolupaven entre els actes de la comèdia. Altres importants van ser els cicles de madrigals, també anomenats comèdia de madrigals, que representaven una sèrie d’escenes o estats d’ànim, amb una música molt adaptada a l’esperit de les paraules. Així és com neix aquest espectacle recopilador de peces musicals renaixentistes a les quuals els dóna un ús dramàtic a manera d’òpera abans de l’òpera La història que es narra a través d’aquestes peces comença amb una festa, com pugueren ser aquelles descrites en el Cortesano de Luys de Milà: “Señores, yo les quiero convidar a lo que soy convidado. Bajemos a la huerta que mis cantores quieren hacer la fiesta de mayo que hacen en Italia y con razón meresce ser tan celebrado este mes”. La data i el lloc d’inici d’edició del seu llibre intitulat El Maestro i la data de publicació del Libro de Motes de damas y cavalleros, intitulado El juego de mandar són els que donen nom a este espectacle: València 1535.

Com influenciats pels trobadors medievals i el seu l’amor cortés en la narració es genera un trio emocional entre els amants enamorats, els quals expressen el seu amor i neguit cap a la indiferència de la seua estimada i el personatge del seu marit. La nit provoca desitjos i amors secrets per l’absència del marit i les esperances d’amar, besar i abraçar. És al Cançoner del Duc de Calàbria on trobem la música i els textos que conformen estes històries, farcits de vegades d’elements profans i divins, entre referències contrastades de la moral i el desig de la carn, pot ser com record d’Ausiàs March i les seues tendències naturals a posar en entredit la capacitat de l’ànima humana de véncer la seua contrapart animal: “Déu és tot bé e lo món són contrari, qui el món serveix no esper de Déu salari… la carn vol carn, no s’hi pot contradir”.

Trobem nits amb lluna, insatisfaccions femenines i destijos sexuals, passions que porten a dones a abandonar al seu marit i fills i que per açò són públicament recriminades pels seus veïns “O mala dóna reprovada. Lloat sia Déu!”. Històries com aquelles que ens contava Jaume Roig en L’Espill, aventures imaginàries del seu autor emmarcades en una comèdia quasi medieval. Altra protagonista és una monja i els desitjos d’amor carnal d’un amant, així com el sentit de culpa que té ella després de la consumació del seu amor “Llaman a Teresica y no viene, tan mala noche tiene”. Històries que ens obrin un ventall de connotacions eròtiques tan presents sempre en la música i la poesia renaixentista sobre l’amor diví i l’amor humà i que, entre danses i interludis instrumentals i vocals de Corteccia, Tromboncino, Maineiro o Festa i altres del propi de Luys de Milà, ens condueixen al plany i les llàgrimes del protagonista, qui ens porta de nou a l’inici, a aquelles cançons de solitud ara acompanyades per tots els protagonistes en forma de cercle infinit d’amors i desamors.


PRELUDI

Festa a l’aire lliure – Entrada, cants i danses

LA COMÈDIA

I) El desig d’amor
II) La nit
III) L’engany
IV) Cant de cigne

FINAL

Festa a l’aire lliure – sortida, cants i danses

CAPELLA DE MINISTRERS

Carles Magraner

Aurora Peña – soprano dona Germana de Foix (reina viuda d’Aragó i virreina de València)
Èlia Casanova – soprano Teresica o Tereseta (donzella i asistent de Germana)
Francisco Fernández-Rueda – tenor don Pedro (galant castellà)
Jorge Morata – tenor Lluís del Milà (autor de El Cortesano i rival en amors de don Pedro)
Víctor Cruz – baríton El duc de Calàbria (virrei de València i espòs de Germana)

Toni Aparisi (el bufó de la reina)

________

David Antich – flautes
Carles Magraner – viola d’arc, direcció musical
Leonardo Luckert – viola d’arc
Lixsania Fernández – viola d’arc
Raquel Fernández – violone
Robert Cases – guitarra renaixentista i tiorba
Pau Ballester – percussió

________

Direcció musical

Carles Magraner

Direcció escènica

Carles Magraner & Toni Aparisi

Coreografia i dramatúrgia

Toni Aparisi

Text original

Vicent Josep Escartí

Vestuari

Pascual Peris

Llum i so

Yapadú

Assessorament històric

Juan V. García Marsilla

________

Des de la seua creació l’any 1987, el grup Capella de Ministrers, sota la direcció de Carles Magraner, ha desenvolupat una important tasca investigadora i musicológica en favor del patrimoni musical espanyol, des de l’Edat Mitjana fins al segle XIX. El resultat, transformat en testimoniatge musical, conjuga a la perfecció tres factors clau: el rigor històric, la sensibilitat musical i, molt especialment, un incontenible desig de comunicar-nos i fer-nos partícips d’aquestes experiències.

L’activitat concertística de la formació ha sigut molt intensa des de l’inici de la seua activitat, recorrent les millors sales de música d’Espanya: Auditori Nacional d’Espanya, Palau de la Música de València, Palau de la Música Catalana, Auditori de León, Teatre de la Maestranza, L’Escorial, Centre Conde Duque, Auditori de Castelló, Teatre Cervantes… Així mateix, ha participat en nombrosos festivals, d’entre els quals cal destacar el Festival de Música Antiga de Barcelona, Madrid Cultural 1992 (amb la recuperació de l’òpera Los Elementos d’Antonio Literes), Festival de Teatre Clàssic d’Almagro, Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola, Festival de Peralada, Quinzena Musical Donostiarra, Veranos de la Villa (Madrid), Festival Grec (Barcelona), Festival Internacional de Música i Dansa de Granada, Festival de Música Religiosa de Conca, Serenates a la Universitat (València), Festival Are More (Vigo), Festival Medieval d’Elx, entre molts altres.

La seua projecció és també internacional. Ha realitzat gires de concerts i participat en festivals en països com França, Bèlgica, Romania, Portugal, Holanda, Egipte, Itàlia, Alemanya, el Marroc, Anglaterra, Polònia, Tunísia, Xile, Portugal, Grècia, Argentina, Brasil, EUA, Mèxic, Finlàndia, Àustria, Cuba, Croàcia, Xina, Algèria, Suècia, Noruega, Índia, etc. i espais com el Metropolitan Museum i la Hispanic Society de Nova York, el BachFestival de Leipzig, EuropaMusicale en Munich, el Festival de Fes, Festival de Morelia, Early Music Festival Praga, Serviqc Brezice Ljibljana, Stockholm Early Music Festival, Banchetto Musicale Early Music Festival Lituània, Forum Alte Musik Zürich, entre uns altres. Al maig de 2008 va actuar en la inauguració de la Casa de la Llengua Espanyola en Rodas, presidida per S. M. La Reina Donya Sofia en viatge oficial. Aqueix mateix any el grup va participar en l’acte oficial d’homenatge al rei Jaume I que va tenir lloc en el Monestir de Poblet, amb motiu del 800 aniversari del seu naixement.

Aquesta trajectòria d’estudi i recuperació de la música antiga ha quedat recollida en els més de 55 discos que ha gravat per a EGT, Blau, Auvidis i CDM, segell discogràfic exclusiu de Capella de Ministrers, obtenint molt bones crítiques per part de la premsa especialitzada, a més de premis i distincions entre les quals destaquen Millor Producció Discogràfica atorgat pel Ministeri de Cultura, Premi Important de l’editorial Premsa Valenciana, el Premi Cívic 2008 d’Almussafes-Ribera Baixa, el Premi a la Difusió Plaça del Llibre 2017, Premi Bankia a la Formació Musical Valenciana de caràcter professional, el distintiu como a segell de qualitat de la GVA Mediterranew Musixel Premi Internacional de Música Clàssica 2018, ICMA en la categoria de Música Antiga pel seu disc Quattrocento i el Premi Carles Santos de la Música Valenciana 2018 al millor disc de recuperació de patrimoni.

La seua activitat ha anat més enllà de l’estrictament musical, realitzant incursions en les arts escèniques en col·laboració amb reconeguts directors com Àlex Rigola, Juli Leal, Vicent Genovés, Jaume Martorell i Bigas Luna; amb coreògrafs com Santiago Sempere, amb el Cor de la Generalitat Valenciana, amb músics d’altres disciplines com Joan Enric Lluna o Miguel Marín, fins i tot amb reconeguts artistes del panorama contemporàni com Isabel Muñoz, Eva Lootz o Carmen Calvo. Ha recuperat la versió escenificada de la sarsuela inèdita La Madrileña de Vicent Martín i Soler, el primer Oratori Sacre espanyol, i una aproximació històrica a la interpretació del drama en dues parts per a la Festa de l’Asunmpció de la Mare de Déu d’Elx. La seua música del Cant de la Sibil·la forma part de la banda sonora de la pel·lícula Son de mar de Bigas Luna. Aquest treball va suposar l’inici d’una relació professional amb el director català, qui en 2003, va requerir la participació de Capella en l’adaptació de les Comedias Bárbaras de Valle-Inclán, en la clausura de la II Biennal de València.



Les ajudes institucionals per part de l’Institut Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana i del INAEM del Ministeri de Cultura, permeten que ahui siga una realitat la difusió discogràfica i concertística a nivell nacional i internacional. La Universitat de València, per la seua banda, patrocina les activitats de recerca, recuperació i difusió del patrimoni musical realitzades per Capella de Ministrers.

Segueix al Festival Renaixement en Instagram ↓

Utilitza el hashtag #festivalrenaixement a les teues publicacions